Penya Ciclista Egara: Sortida 4 Gallifa

Aficionats a la carretera esperaven el pas dels seus herois en bicicleta, aquells que mai fallen, aquells que són capaços de fer un esmorzar hipocalòric, tornar a pujar al cavall de batalla i disputar una muntanya tan mítica com Gallifa com si res. Els clicks de les càmeres de fotos es succeien un darrere un altre, buscant la millor instantània dels valents. Uns patint punxades, altres fent les tasques de posar el ritme exigent al grup, alguns recordant com va ser de gratificant ser líder, encara que només fos per un dia, i la resta apretant les dents per escriure noves pàgines històriques en la memòria de la penya, o en la seva pròpia.

Amb aquest marc incomparable iniciaven a Castellar la disputa d'un sector que els havia de portar fins a Sant Llorenç Savall, vila mil·lenària i parada obligada per a tot ciclista que vulgui esmorzar bé.

La crònica de la ruta va ser l'esperada en un principi, amb dubtes per imposar un ritme que pogués desgastar massa les cames, i amb l'aparició del Jaume quan van començar a olorar-se les primeres rampes. Ell va ser qui va estirar el grup i va començar a deixar els qui no havien escollit aquell dia per perpetuar-se en la memòria col·lectiva. El descens de la primera zona muntanyenca va deixar un grup de set corredors al capdavant, que es va trencar definitivament a 3 quilòmetres de l'arribada, quan en la segona zona dura del sector, el Reportero feia el canvi de ritme que l'acabaria portant cap a la victòria en solitari. Per darrera, només Pavón en un principi, i Corbera després intentaven reduir diferències, mentre la resta del grup es disgregaria definitivament.

Un cop superada aquesta primera prova, esmorzar a peu de carretera, aquesta vegada a base de bols de cereals amb llet semi-desnatada i fruits secs. Cal remarcar, però, que al Rubén, que està en fase de creixement, se li va permetre beure's un Cacaolat. El moment emotiu de la jornada va viure's també al voltant de la taula, quan es va entonat el "Feliç aniversari" al vigent campió, el Bravo, que afegia un any més a les seves espatlles. Per cert, que en correspondència al detall el Bravo va convidar a un xupito d'Isostar.

Un cop digerits els hidrats de carboni, la carretera que porta a Gallifa va erigir-se com a protagonista. Quatre quilòmetres de pujada que van voler ser l'escenari per a què la nova fornada de la Penya, és a dir el Rubén, posés a prova les seves forces i la de la resta de companys. El Jaume, però, va decidir que aquella també havia de ser la seva muntanya i se'n va anar a la caça. A un quilòmetre de l'arribada el Jaume aventatjava en dos-cents metres al Demetrio i al Reportero, qui arrencant des de darrera es va acabar emportant els punts.

Des de l'alt de Gallifa i fins a Sentmenat la ruta es va fer en grupets, gaudint de la natura i exhibint una forma física i unes siluetes envejables per aquest tram de la temporada. Ja a Sentmenat, es va donar la sortida a la darrera muntanya de la jornada que havia de dur el pilot fins a Castellar. El fet de tenir pàgina web, la velocitat dels companys de la Penya, la fama que ens precedeix, els clubs de fans que es van creant per cada poble que creuem i, potser, la coincidència amb la Volta a Catalunya, van fer que els laterals de la carretera estiguessin plens de públic, que van gaudir de les nostres exhibicions. Fins i tot els Mossos d'Esquadra no podien donar crèdit a les velocitats que portàvem i es van encaparrar en frenar aquell ritme endimoniat. Finalment, Corbera va arribar primer seguit de Pavón i de Bravo, que d'aquesta manera va deixar clar que la temporada és llarga i que ell no llença la tovallola encara.

I la propera setmana toca esmorzar a Rocafort, probablement en el restaurant on sempre volen que mengis cigrons, i finalitzar el sector a Coll d'Estenalles, el primer escull de primera categoria de la temporada.