SORTIDA 6: CORBERA

El dia d'abans havia fet fred, havia plogut, havia fet vent... qualsevol altra penya hagués acordat quedar-se al llit, anar a buscar xurros, com proposava la dona del Paco, i llegir el diari tranquil·lament a casa. Però la diferència entre els ciclistes valents i els que no ho són queda clar que és un maillot blanc-i-blau i l'inscripció EGARA. Bé, això i potser els mitjons llargs del Corbera.

Doncs sí, fins a 7 components van decidir-se a enfrontar-se a la sempre temuda Creu d'Aragall, un port de 2a que era final de sector, però que perfectament podria haver estar un port de primera de qualsevol Tour de França.

La jornada s'iniciava amb el port dels 4 vents, de quarta categoria, per anar obrint boca. Allà, probablement gràcies a l'absència de Jaume M, s'ha pujat a ritme força còmode fins que en els darrers metres els atacs s'han succeït, per acabar coronant primer el Reportero seguit pel Corbera i el Demetrio. Més enrera arribarien Bravo i Paco. En Jesús i el Pavón, a correcuita perquè s'havia adormit, completaven la nòmina de lluitadors.

Fent els preparatius abans del sector

Huuy.. "ande esta"

Des d'allà, cap a Martorell on s'iniciaria el sector que finalitzava a la Creu d'Aragall, a Corbera. I precisament, Corbera seria el protagonista de l'ascensió. Abans però, el Paco havia intentat l'aventura en solitari, que acabaria just en les primeres rampes del port. Com dèiem, el Corbera recordarà aquest dia. Encara no s'havia cobert el primer quilòmetre de la pujada quan l'home sense casc observava com la roda de davant perdia aire. Sí, era una punxada. Tot i això, no s'ha rendit, i encara que no ha pogut seguir el ritme que per davant imprimia Demetrio, que s'emportava amb ell el Reportero i el Pavón, continuava amb el seu ritme, acompanyant el Bravo, fins que a 300 metres de l'arribada ha hagut de posar el peu a terra i acabar l'ascensió caminant.

Per davant, el Reportero aconseguia la tercera victòria consecutiva, avançant en uns metres al Demetrio, el Pavón i el Bravo. Per darrera de Corbera, Paco i Jesús, eren els valents qui tancaven el sector.

I, de moment, poc més, perquè el cronista tenia dinar familiar i ha marxat deixant als campions en mans d'un restaurant macrobiòtic, on de ben segur han seguit amb la dieta que tan bons resultats està donant aquesta temporada. Només cal veure els cossos que se'ls estan quedant...

La tertúlia de sobretaula...la millor estona del matí

Bé, després d'abandonar-nos el reporter, i abans de ficar-nos entre pit i esquena l´esmorzar que  hem descrit  (macrobiòtic ?), varem  reparar  la punxada del Corbera.

 Tot seguit vam haver de realitzar la ruta turística obligatòria pels carrers de Corbera que no estan pensats precisament per als ciclistes pels pendents que tenen.  Després,  el descens tortuos cap a Sant Andreu de la Barca. El retorn va ser rapidíssim a un ritme elevat amb els piques inclosos amb altres colles. A les 12,30 ja estàvem a Terrassa   !! Brutal ¡¡
 

El Bravo, va repartir cables amb tancaments per lligar les bicis
Gràcies de part de tots

Preparant-se per a la  !! volada ¡¡ final de tornada a casa

CLASIFICACIONS: