Sortida 28: Sant Sadurní

“Y colorín colorado, la temporada ya se ha acabado”… i ho va fer amb una gran presència de valents, 16, dels quals 14 en bicicleta. Els amics Martí i Ruiz no van fallar a aquesta darrera cita i van acompanyar el pilot amb la furgoneta d’assistència. Com a particularitat cal dir que feia fred… molt fred. I potser per això es va decidir pujar ràpid als 4 vents… bé, de fet ho van decidir el Jaume M i el Marc, que van marxar des de baix i, és clar, quan la resta es va adonar van haver d’apretar força. Amb tant esforç el Demetrio va punxar, i sort que no es jugava res, ja que li van arreglar la roda els mecànics del Fernando Alonso i va estar mitja hora de res aturat. Per davant, quan semblava que el Jaume i el Marc es jugarien el passar primer pel darrer port puntuable de la temporada, va aparèixer del no res el Reportero i els va robar la cartera a tots dos. Quart seria el Manel i cinquè el Pavón.

Un grupet esperant al Demetrio que havia punxat

 Des d’allà, camí cap a Martorell, des d’on es prendria la sortida del sector que ens havia de portar fins a Sant Sadurní. Només iniciar, el Jesús va provar l’escapada, però el grup no estava per regalar res. Poc a poc es va anar agafant embranzida gràcies a la feina del Marc i, tot i que alguns deien que s’anava a poc a poc, la veritat va ser que el pilot es va partir en dos. Per davant la consigna era clara: que el Bravo tanqués la temporada sense cap victòria. El Corbera, el campió, va ser el primer a disparar, però el grup se li va tirar a sobre. Llavors va venir la típica aturada que va aprofitar el Marc per marxar-se cap a la victòria, amb el Demetrio a pocs metres. Semblava que les dues primeres places no havien de variar, però un atac de qualitat del Bravo des de darrera va deixar el Marc amb la mel als llavis. El Demetrio també va tastar de la mateixa medicina, ja que era avançat pel Reportero a la mateixa línia d’arribada. Per darrera el Pavón era cinquè i el Corbera sisè.

Arribats a Martorell continuàvem esperant al Demetrio, amb un fred que pelava

 A l’hora de l’esmorzar, polèmica. En un principi el restaurant no ens oferia lloc a dintre i ens volia colocar a la terrassa. Això va provocar que ens refredéssim, i que el Corbera i el Jesús decidissin anar a fer un esmorzar romàntic. La resta, després d’aconseguir un espai en condicions (i sense fred) es va atipar de botifarres, ous fregits, cava i lícor d’herbes.

La terrassa on volien que esmorzéssim, es va haver de fer un intent de marxar-nos perquè el restaurant accedís a facilitar-nos un lloc dins a resguard del fred. Per a futures ocasions ens pensarem si tornem aquest lloc

Una vegada a cobert l'esmorzar es va desenvolupar amb normalitat, a l'hora dels carajillos ens vam tornar a reunir tots una altra vegada,  inclosos els companys que davant la incertesa d'esmorzar al fresc havien anat a un lloc mes acollidor

El Frank V amb una ampolla com els de Formula 1

Felicitats al Campió de la *Xallenge EL CORBERA

 De tornada cap a casa, sense cap pressa ni punts pel mig, el més normal era tornar fent la xerrada… però no. Els darrers quilòmetres de la temporada calia suar-los. I es van suar. Sobretot en la pujada dels Onze, on tothom va comprendre allò de “las bicicletas son para el verano”. I ara ja tothom pensant en el dinar final de temporada de principis de desembre i a proposar noves idees per seguir sent tan feliços la temporada vinent.

Els participants de l'última sortida d'aquesta Xallenge felicitats a tots

La temporada ha acabat, però no les ganes de mes batalla, estar atents als correus i la web, com sempre s'organitzaran sortides per poder seguir donant-li als pedals. D'altra banda cada diumenge hi ha sortida en Mountain Bike, a les 8,30 hores en el Bonaire, el dia 4 a Castellar per Ca Torres i tornada per Sabadell.