Diumenge passat dia 14 celebràvem el menjar de clausura de la temporada. Celebrem el 50 aniversari de la 1ª edició de la nostra Xallenge i la fi de la XLVII Xallenge.
Amb un ambient molt festiu, varem gaudir de la companyia de ciclistes en actiu, els no tan actius, les famílies i simpatitzants, allargant-se la festa fins al final de la tarda, no hi havia pressa per anar-se.
Com ja hem dit commemoràvem l'inici de la nostra Xallenge, va haver-hi una edició especial de Pajaradas i una petita exposició de tots els maillots de la nostra penya al llarg de la seva història.
Estem a Terrassa al
desembre de 2014. Fa més de cinquanta anys, al març de 1964, alguns entusiastes
van engegar una xallenge, que va néixer abans que la pròpia Penya Ciclista
Ègara.
Es fa difícil encetar
el missatge d’enguany. I tot ve sobrevingut per que s’altera l’ordre
protocol•lari que composa l’estructura d’un discurs convencional.
Primer, per que tenim
la necessitat de començar amb un sincer agraïment a les persones que s’ho
mereixen i que ho han demostrat amb la seva col•laboració. Són aquells que
donen el seu inestimable recolzament, un ajut que només es pot demostrar amb
fets. I tot això és el que habitualment es diu al final dels discursos, no pas
al principi.
També per que us hem
d’explicar que, encara que ara acabem de tancar la 47a. edició de la Xallenge,
ja fa 50 anys que la varem iniciar, doncs pel camí s’hi van quedar tres
competicions sense acabar.
I per que lo primer
que hauríem d’haver dit és que ens ve molt de gust felicitar als campions de
totes les classificacions de 2014 i així mateix a tots els participants. En
aquest moment, també volem estendre aquesta felicitació i el record més
entranyable als quasi dos-cents guanyadors de totes les classificacions de la
nostra història i al llarg miler de participants de tots aquests anys. I un
profund sentiment de nostàlgia per aquells que ja no hi són.
Veieu? Hem fet el
discurs a l’inrevés. Però el que compte és la intenció i, per això, a la vegada
que donem la benvinguda al proper 51è any de l’inici de la nostra competició,
volem acabar aquesta Salutació tornant a valorar la tasca que tants i tants
penyistes han fet fins ara i, sobre tot, el reconeixement als que encara fan
possible que avui puguem celebrar aquest cinquantenari. I una menció especial
per els que avui ens acompanyeu aquí.
Estem parlant de la
Penya, un exemple d’olla barrejada on s’hi mesclen llets, llengües, posicions
socials, ideals i pensaments, a base de fer patir el cos i alegrar l’esperit.
És un fenomen que dura fa molt de temps. No l’atureu.
Posem-nos drets i aplaudim ben fort! Molta felicitat per a tots nosaltres.
Una vinyeta del PAJARADAS
 |
| Aspecte de la taula de premis i trofeus |
 |
| Exposició de tots el maillots de la Penya a llarg de la seva història |
 |
| Els guanyadors de la Xallenge d´aquest any...Bravo, Demetrio i Pavon..que guapos |
Us esperem a tots la temporada que ve, hem de seguir fent històra
No hay comentarios:
Publicar un comentario