SORTIDA 14 FONOLLOSA

Amb la sortida d'aquest diumenge ja hem completat la meitat de la Xallenge.

Ens mirem bé les previsions meteorològiques del dissabte a la nit, amb la il·lusió de tenir bon temps, però no hi ha forma aquest any no vol arribar l'estiu. Gairebé tots vam coincidir a portar mallot de màniga curta i els "manguitos"  amb l'esperança de treure'ls a mitja sortida, no va anar així, tot el matí sense veure el sol, fresc i molt ennuvolat amb amenaça de pluja i algunes gotes durant el camí, a aquest pas no ens posarem "morenos", esperem que a partir del diumenge que ve ja tinguem una bona calor i tirar de crema solar, ja toca.

Aquest diumenge nomes prendre la sortida es pujava l'alt de l´Obac, per davant van anar fent els participants que no disputen la muntanya entre ells el reporter habitual, no va haver-hi cap problema,  aquest cap de setmana el Xarly li va trobar gust a això de la càmera i va voler encarregar-se de fer algunes fotos durant la sortida.
Com sempre, el mateix argument el Jaume a tope cap a  dalt i els altres traient la llengua darrere, en la serra llarga es van trencar totes les hostilitats, a diferència d'altres ocasions aquesta vegada el Jaume es va imposar a dalt seguit del Xarli que a més de fer fotos li va donar temps a fer segon seguit del Manel, els líders a  aquesta hora es veu que encara dormien.
 

el grup a meitat de descens a Rellinars

Jesus, marcant el pas i com sempre el Deme "chupando rueda"

 
 Vam descendir per Rellinars fins a Castellbell, però sense prendre molta velocitat per no agafar fred, una vegada a baix varem continuar cap a Manresa i Sant Joan de Villatorrada a un bon ritme, ja es començava a veure que el dia amenaçava tempesta i calia anar per feina.

A Sant Joan de Vilatorrada començava el sector puntuable fins a Fonollosa, una carretera una mica "pestosa" sempre picant cap amunt fins al Molí de Boixeda, allí es gira a la dreta cap a Fonollosa a partir d´aquí la carretera ja és una constant pujada menys un petit descans a la meitat.

En la primera part va marcar el ritme el Jaume, ja en el tram de pujada es van succeir diversos atacs, però cap va ser el definitiu, en arribar al petit descans el ritme es va parar una mica permetent recuperar l'alè a mes d'un, el Corbera ja es fregava les mans i efectivament això és el que va passar, es va imposar el Corbera en el sprint final seguit del Demetrio i el Pavón, el quart va ser el Bravo que passava per allí despistat.

A l´alçada de Manresa

El grup en disputant el sector, el Jaume al fons marcant el pas

Varem parar a esmorzar en el  Moli de Boixeda, aquí el Corbera per celebrar-ho i reivindicar-se en la seva postura sobre els esmorzars, es va prendre un bon plat de mandonguilles de Senglar amb bolets, els altres els entrepans de sempre i algun que un altre les seues barretes.

L`esmortzar de cullera del Corbera, la veritat és que té una pinta......

Bona taula al Moli de Boixeda, com sempre

 Cada vegada estava mes ennuvolat i de tornada solament quedava la meta volant de Castellbel, aquí es va tornar a imposar el Corbera, seguit del Pavón i tercer un espavilat Paco que va tornar a puntuar. Una vegada disputada la meta volant la gent va continuar sense parar fins a Terrassa, al final van tenir la sort de no mullar-nos.

Paco i Corbera

Manel, el pont de Manresa al fons

Primer plànol del Corbera

Pavón

Jesús

 RESULTATS: