El vídeo del 2013!!!

FELICIDADES CAMPEON

ANTONIO PAVON

FELICIDES A NUESTRO CAMPEON DE LA XLVI XALLENGE

TROBADES DE GLADIADORS DE TOTS ELS TEMPS

TROBADES DE GLADIADORS DE TOTS ELS TEMPS

Ja s’han fet dos esmorzars de germanor entre ex-ciclistes, ciclistes i simpatitzants de la Penya.

La idea va sortir a rel de la mort de l’irrepetible Albert. Uns quants de nosaltres ens havíem trobat alguns cops amb ell per petar la xerrada i intentar que passés uns moments de distracció per sostreure’l una mica de la situació irreversible que estava vivint. Compartir una estona al voltant d’una taula, explicant cadascú les mateixes batalles de sempre les que, amb el temps, ja no sabem mesurar si varen ser del tot certes. Sempre és encisador deixar-se portar per la dolça nostàlgia d’unes gestes que van ser boniques però que mai tornaran, i sempre ha estat un denominador comú a la Penya.

Per això, al faltar l’Albert, varem pensar que podríem continuar veient-nos amb l’excusa (meravellosa excusa) d’esmorzar o sopar. Ell també segueix sent-hi d’una manera o altra.

Uns quants dels que van fer la sobretaula a l’última trobada.

És difícil definir una data i una hora que a tothom li vagi bé. Així, varem decidir que cada mes ho faríem un cop, o esmorzar en dissabte al matí o bocata en divendres a la nit, per que pugui anar-hi qui vulgui.

La propera ocasió serà el dissabte dia 23 de novembre, a les 8:30 més o menys, al “Bar 200”, del carrer de Provença, número 200, al polígon Fontanals, més amunt de l’Avinguda de Bèjar.

Esperem poder compartir uns bons moments amb tots vosaltres, amb batalletes i vinillu. Els iaios no hi podeu faltar i els d’ara no us talleu. Encara que siguem de diferent anyada, la nostra denominació d’origen és la mateixa.

Fins el 23!

SORTIDA 27: BIGUES

Penúltima etapa de la Xallenge la que  se disputo este domingo pasado. Esto ya se acaba, solo nos queda la etapa final a Sant Sadurni (a las cavas), donde celebraremos como es debido el final de otra Xallenge de nuestro club. Ya son muchos campeonatos los que se han organizado, recordamos que el próximo año se conmemora  el  50 aniversario del inicio de la Xallenge.

Con todas las clasificaciones matemáticamente decididas menos la general, doce participantes nos pusimos en marcha puntualmente, para realizar una salida de las que gustan. Nos dirigimos hacia Sant LLorenç Savall con un paso tranquilo, no había nada que disputar hasta allí donde daba comienzo el el alto de Gallifa. Otra vez el joven Ruben nos puso a todos a caldo, los interesados en la general hicieron la ascensión a verlas venir, se reservaban para el Sector.
Pudimos desayunar en Gallifa, no siempre encontramos sitio en este lugar, a estas alturas de la salida ya había un poco de hambre.

Una vez llegados a Sant Feliu de Codinas, hubo otro intento de recortar la salida, sucede cada año, la propuesta consistía en tirar hacia abajo en dirección Caldes. Al final se impuso el buen criterio, y de acuerdo con el reglamento que dice;  que  nada mas que haya un participante que se oponga a variar el itinerario este se tiene que realizar en su totalidad;  por lo que nos dirigimos hacia Bigues, Sta. Eulalia de Ronçana i Caldes.
En Caldes comenzaba el sector puntuable para la general, como estaba previsto se disputó a buen paso con distintos ataques por el camino, pero no de decidió nada hasta el final de la ascensión de Sentmenat a Castellar. El Ruben y el Marc atacaron e iniciaron el sprint final llegando con unos metros de ventaja. La anécdota la protagonizó el Pavón, el líder que en pleno sprint final le saltó el pié de la cala realizando un buen tramo de patinaje y equilibrio con los pies en el suelo, al final salvó la caída, pero vio como varios componentes le atalantaban en la misma linea de meta. Esto ha provocado que la clasificación general  se haya estrechado un poco y se llegue a la última salida sin nada decidido. La experiencia dice que casi nunca el  último día provoca ningún cambio pero el líder hará bien en marcar al segundo clasificado por si  acaso.
El domingo la  !!última¡¡, os esperamos a todos.

RESULTADOS:

SORTIDA 26: COLLBATÓ II

Hi ha algú que diu que quan la temperatura baixa dels 15 graus és hora de guardar la bicicleta. Si això és cert, és moment d'anar pensant en canviar d'hàbits per a les properes setmanes, ja que aquest passat diumenge van començar a escoltar-se com picaven les dents unes amb les altres a primera hora del matí. Tot i això, 10 van ser els valents que van desafiar les gèlides temperatures, sabedors potser que les rampes de l'Alt de Rellinars els farien entrar en calor una estona després. Abans, però, calia pujar fins als 4 Vents, on els participants en aquesta sortida van veure com els avançaven un parell de tortugues abans de la traca final, quan la gran esperança de la colla, el Rubén, posava la cinquena marxa, sense comptar que el Reportero, a aquelles hores del matí, encara tenia forces per agafar-lo i superar-lo. Per darrera el Pavón, el Jaume i el Xarly es repartien la resta de punts.

Un cop coronat el primer alt de la jornada, descens cap a Ullastrell primer, i cap a Olesa després, per buscar el camí que portaria el grup al restaurant de Collbató, aquell que fa dos anys que està en venda però que, amb el fred que corre per allà, ningú es vol quedar. I sinó que li diguin al Xarly i al Rubén cada cop que s'obria la porta... Allà les típiques truites, els típics ous amb panceta del Paco, el típic Cacaolat del Rubén, la típica ampolla d'herbes que arriba plena i marxa gairebé buida... i la típica discusió iniciada pel Bravo sobre si cal fer puntuacions o no... En el decurs dels cafès també van haver-hi ofertes al Demetrio per donar-li un cop de mà a la Xallenge... però ell no va voler negociar i després se'n penediria...

De nou a la carretera, el destí era Castellbell i el Vilar, inici del sector que havia de portar el grup fins a Terrassa. A l'entrada a Monistrol, però, aturada obligada per veure passar unes 3.000 motos que anaven a veure a la Moreneta... de fet, si no arriba a ser per aquest fet, a les 12 hauríem estat a casa...

A la sortida del sector, el Rubén no va tenir ni l'educació d'esperar a que tothom comencés a pedalejar que ja havia marxat. Darrera seu va anar el Reportero, i per darrera es va imposar el ritme de caça amb el líder, l'aspirant, el Bravo i un Jaume, que sense el Corbera, tenia més llibertat de moviments que mai. Per davant el forat cada vegada es feia més gran, i a la sortida de Rellinars el Rubén marxava sol cap a la victòria, que aconseguiria amb un aventatge important sobre el Reportero. Per darrera el Demetrio era tercer, per davant del líder Pavón, del Jaume i del Bravo.

La setmana que ve cap a Bigues, en la penúltima sortida puntuable de l'any, a l'espera que, com a mínim, no faci fred.

 RESULTATS:

SORTIDA 25 MONISTROL

Un fin de semana un poco liado.
Efectivamente, este fin de semana estrenábamos el horario de octubre la hora de salida era a las 8,30 horas de la mañana. Los días de acortan y a las ocho de mañana no esta claro del todo, de aquí el atraso en media hora de la salida estipulado en el calendario. Pues  bien,  entre este cambio y además  que el sábado por la noche llovió y el día  amaneció nublado, la hora de salida fue un desbarajuste. Hubo participantes que empezaron a pedalear a las ocho, no se fijaron el la Web y el calendario donde estaba anunciado el cambio de hora, otros no lo vieron claro y se quedaron en casa por miedo a mojarse, luego el día quedó despejado y se arrepintieron.

Agrupandose para el inicio del sector, aqui todavia hacia fresco.

 Como decíamos el día no estaba claro pero ya se vislumbraba que se iba a despejar, así los valientes de siempre tomaron la carretera hacia Martorell. Para empezar premio de montaña de vista alegre, con todo decidido, se subía a un paso tranquilo lo que permitió que Lázaro atacara llevándose detrás a Frank V. que puntuaron por este orden en la montaña, los demás a verlas venir, se reservaban para el sector. El sector daba comienzo en Vistalegre y acababa en Olesa, en el primer tramo hasta Martorell no se dejó escapara a nadie, es todo bajada hubo gente que lo probó pero los interesados en la general no permitieron ninguna alegría. Llegados a la carretera de las carpas tomo la iniciativa el Xarly que trabajando para su jefe de filas el Pavón marco un buen paso para que no hubiera escapadas, a la altura del cruce del Suro fue el Bravo que lanzó un ataque estirando mucho al grupo pero enseguida se volvió a agrupar, al final se llegó al sprint donde el Pavón volvió a imponerse. Cada vez esta mas claro quien va a ganar la Xallenge, pero todavía no lo ha conseguido matematicamente, por lo habrá emoción hasta el final.

Se desayunaba en el Pont del Gat, donde siempre nos atienden de maravilla (Monistrol)

Camino de Monistrol, el que hizo la foto es el Xarly por eso sale el reportero sustituto.

Resto del Grupo, el Xarly es un crak haciendo fotos

 Después del desayuno ya solo quedaba el premio de montaña de Vacarisses, aquí si que en ausencia del Jaume M. fue el Marc M. quien tomó la iniciativa y en todo momento controló la ascensión. La montaña también esta ya decidida por lo que los demás interesados. se limitaron a controlar.

El Pont del Gat (Monistrol) un sitio muy recomendable para desayunar.

El tramo de Monistrol a la Bauma se rodó con tranquilidad, en este tramo siempre  permite lucirse al fotógrafo.

Inicio de la ascensión a Vacarisses, aqui todavia se iba tranquilamente

Quedan tres salidas solamente de esta edición de la Xallenge, la temporada va llegando a su fin pero la emoción de la general sigue y el domingo que viene hay otro capítulo, no os lo perdáis, Ahhh los gregarios recuerdan que por un par de carajillos ayudan a ......

Resultados:

SORTIDA 24: MANRESA - TERRASSA

Una altra de la històriques clàssiques de la nostre Xallenge  la Manresa - Terrassa ,aquest any tocava en aquest sentit. 12+1 valents van disputar aquesta bonica sortida

Va sortir  un bon dia per anar amb bicicleta, encara que el dissabte presagiava un temps inestable va resultar un matí de diumenge excel·lent per practicar el nostre esport.
S'iniciava la jornada amb bona temperatura, i l'ascens a la Mata amb la consegüent suada. Tothom sàvia que una vegada a dalt seguia un llarg i fresc descens (cara nord) cap a Navarcles pel que va haver-hi roba per a tots els gustos, es van imposar els paravents, kanguros, maniguitos ectr. Després d'esmorzar tots amb màniga curta

Aquesta setmana no van estar els Q boys per animar el cotarro, els varem trobar a faltar, però si que van estar els germans marinel.lo el Marc i El  Heavy que es van encarregar d'animar la jornada.

 Ja de bon matí els germans marinel.lo van posar el pilot ben enfilat. Es disputava el premi de la muntanya de la Mata 2ª,  a l'alzada  de la font de l'Olla van passar a tot drap a aquest reporter,  que pujava  al seu humil pas, encapçalava el grup el Heavy, el Marc, els seguien el Pavón el Demetrio i el Jaume, tots els altres van anar passant ja  despenjats i  mes poc a poc. L'esmentat grup va arribar a dalt per aquest mateix ordre

L'únic moment d'aquesta sortida on es va poder fer una foto a tots junts

La jornada era complicada pels que disputaven la Xallenge, amb un sector molt llarg amb meta volant inclosa. La classificació de les metes volants ja està decidida ja que es va disputar l'última del campionat que la va guanyar el Lázaro amb una escapada, segon va ser el Corbera que va sentenciar així la classificació final, segon ha quedat el Pavon i amb un meritori tercer lloc el Paco que al final ha quedat per devant del Demetrio.

La general està cada vegada mes emocionant encara que aquesta setmana el Pavón va donar un cop d'autoritat,  solament es va veure superat pel Heavy en la mateixa arribada i va intercalar dos punts mes al Demetrio que va fer quart.
Aquesta setmana no hi ha moltes fotos, ja que el reporter i els seus companys de fatigues , entre unes coses i unes altres, van anar tot el matí sols. Els bons corren molt.....

Recordar que la setmana vinent l'hora de sortida és a les 8,30 hores

El Lázaro i El Pavón,  molt satisfet de com havia anat el dia

Paco i Barvo gaudint de la merescuda cerveza....

RESULTATS:

SORTIDA 23: CALDERS

Carreteres conegudes, moltes coses en joc i ports de muntanya que fan por eren els ingredients perfectes per a cuinar una apassionant nova etapa de la Xallenge. Amb la gran novetat a la sortida del nostre enviat especial a París, que va deixar clar que no només es dedica a escriure a la ciutat de la llum.

La jornada s’iniciava a pas tranquil camí de Castellar, explicant històries i saludant a totes les colles que tenien pressa per agafar taula per esmorzar. Un cop a Castellar, parada a arreglar la punxada del Jaume, que amb la seva manxa d’escassos 20 centímetres, no va trigar gens a tenir-ho tot a punt per seguir. I així s’arribava a Sant Llorenç Savall, amb un cotxe de suport conduït pel Latorre i amb el Jesús i la Rosi d’auxiliars, i amb les forces intactes per a la gran batalla.

El Vicenç Batalla ens va acompanyar aquesta sortida

Primer grup pujant "El Perro"

Segon grup al mateix lloc

De sortida, i quan encara hi havia algun ficant les cales, els QH Boys van donar el primer pal de la jornada. Per darrera s’ho van mirar primer amb certa ironia, però de seguida el Jaume es va posar a marcar el ritme per què les diferències no fossin gaire grans. Tot i així, per l’alt dels Carros (3a) passaven primer i segon el Reportero i el Manel, amb prou avantatge sobre el grup estirat. La baixada cap a Monistrol i el posterior pla va deixar sol al capdavant el Reportero, mentre que el Manel cada cop veia més a prop el grup perseguidor. Finalment, victòria del Reportero en solitari, mentre que per darrera el Demetrio superava a la mateixa línia d’arribada el Manel, que seria tercer. El líder Pavón, cinquè, veia com la diferència a la general es feia més estreta encara. Per darrera anaven arribant pensionistes, triatletes i funcionaris...

Reagrupament a l´inici del sector a Sant LLorenç

Pujant els carros

Esmorzar on sempre, a base de vi, truites, vi, brasa, vi, i pa amb tomàquet... tot això amb una mica de vi. Per a les grans preguntes de la humanitat quedarà el dubte de qui va demanar la carn-salada amb el llom amb formatge... El Jaume va batre la seva pròpia marca de menjar pa, el Fran V no va batre la seva pròpia marca de queixar-se, el Xarly va demostrar que millor que no torni a agafar el porró, el Bravo i el Paco van estrényer la seva amistat, i el Lázaro va marxar enfadat perquè no li van posar bull negre. Tot un personatges. Ah, i per acabar-ho d’adobar, un cop més el grup va haver de passar la vergonya de veure com un dels seus integrants demanava un got de llet... s’estan perdent les formes...

Ciclistes i acompanyants ben entaulats

El Vicenç i el seu got de llet "calenta"

Un cop esmorzats, cap a la meta volant, on després de volar per les rectes que porten a Navarcles, els dos primers, Pavón i Corbera van signar un empat tècnic. I ja “només” quedava pujar fins a Estenalles... Calor, rampes duríssimes, molts quilòmetres... Amb aquestes premisses, el més normal era que la victòria se l’emportés un especialista com el Demetrio, i més després de rebre un sospitós bidó des del cotxe auxiliar... no cal dir res més. Per darrera el Reportero faria segon mentre el Pavón signava la tercera plaça abans que arribés la resta del grup d’un en un.

I la setmana que ve, darrera sortida a les 8 del matí, i més emoció impossible.

Inici de les Estenalles

Així de bé pujava el Salva al principi

Així va acabar fen "ziga zaga"

RESULTATS:

SORTIDA 22 MARGANELL

Hemos cumplido con otra etapa de la Xallenge. Las clasificaciones se van ajustando cada vez más, hemos publicado la general con los posibles descuentos de los cinco primeros. Pavón es un líder solido pero no se puede fiar del águila Demetrio que acecha para aprovechar cualquier fallo. En las metas volantes ha habido cambio de líder, Corbera ha pasado al primer puesto, solo quedan dos metas volantes por disputar, en la general se ha descolgado un poco, pero a buen seguro aprovechara los descuentos. La montaña esta dominada por Demetrio que dificilmente se dejará arrebatar este puesto. En la combinada, clasificación de la regularidad,  están empatados Pavon y Demetrio.
Quedan seis salidas que acabarán de decidir los puestos, por lo que se esperan tácticas de todo tipo. Los gregarios se esforzarán mas o menos en función de los sobornos en forma de chupitos o bocatas, aunque los lideres tienen buen equipo para defenderse.
La salida de este domingo transcurrió dentro de la normalidad. El Bravo por fin ha ganado un sector este año, se lo curro bien. El que también estuvo al quite y recoge el esfuerzo de los entrenamientos veraniegos fue el Lázaro llegó tercero en el sector. Los dos altos de montaña los dominó el Marc M. con solvencia. En la meta volante se lució con una buena escapada el Jaume M, al final se ha llevado un buen triunfo que tanto perseguía en un terreno que teóricamente no es el suyo, dice que le va mas la montaña.

La semana próxima toca una salida muy exigente que puede ser importante a la hora de decidir algún puesto.

RESULTADOS: