SORTIDA 23: CALDERS

Carreteres conegudes, moltes coses en joc i ports de muntanya que fan por eren els ingredients perfectes per a cuinar una apassionant nova etapa de la Xallenge. Amb la gran novetat a la sortida del nostre enviat especial a París, que va deixar clar que no només es dedica a escriure a la ciutat de la llum.

La jornada s’iniciava a pas tranquil camí de Castellar, explicant històries i saludant a totes les colles que tenien pressa per agafar taula per esmorzar. Un cop a Castellar, parada a arreglar la punxada del Jaume, que amb la seva manxa d’escassos 20 centímetres, no va trigar gens a tenir-ho tot a punt per seguir. I així s’arribava a Sant Llorenç Savall, amb un cotxe de suport conduït pel Latorre i amb el Jesús i la Rosi d’auxiliars, i amb les forces intactes per a la gran batalla.

El Vicenç Batalla ens va acompanyar aquesta sortida

Primer grup pujant "El Perro"

Segon grup al mateix lloc

De sortida, i quan encara hi havia algun ficant les cales, els QH Boys van donar el primer pal de la jornada. Per darrera s’ho van mirar primer amb certa ironia, però de seguida el Jaume es va posar a marcar el ritme per què les diferències no fossin gaire grans. Tot i així, per l’alt dels Carros (3a) passaven primer i segon el Reportero i el Manel, amb prou avantatge sobre el grup estirat. La baixada cap a Monistrol i el posterior pla va deixar sol al capdavant el Reportero, mentre que el Manel cada cop veia més a prop el grup perseguidor. Finalment, victòria del Reportero en solitari, mentre que per darrera el Demetrio superava a la mateixa línia d’arribada el Manel, que seria tercer. El líder Pavón, cinquè, veia com la diferència a la general es feia més estreta encara. Per darrera anaven arribant pensionistes, triatletes i funcionaris...

Reagrupament a l´inici del sector a Sant LLorenç

Pujant els carros

Esmorzar on sempre, a base de vi, truites, vi, brasa, vi, i pa amb tomàquet... tot això amb una mica de vi. Per a les grans preguntes de la humanitat quedarà el dubte de qui va demanar la carn-salada amb el llom amb formatge... El Jaume va batre la seva pròpia marca de menjar pa, el Fran V no va batre la seva pròpia marca de queixar-se, el Xarly va demostrar que millor que no torni a agafar el porró, el Bravo i el Paco van estrényer la seva amistat, i el Lázaro va marxar enfadat perquè no li van posar bull negre. Tot un personatges. Ah, i per acabar-ho d’adobar, un cop més el grup va haver de passar la vergonya de veure com un dels seus integrants demanava un got de llet... s’estan perdent les formes...

Ciclistes i acompanyants ben entaulats

El Vicenç i el seu got de llet "calenta"

Un cop esmorzats, cap a la meta volant, on després de volar per les rectes que porten a Navarcles, els dos primers, Pavón i Corbera van signar un empat tècnic. I ja “només” quedava pujar fins a Estenalles... Calor, rampes duríssimes, molts quilòmetres... Amb aquestes premisses, el més normal era que la victòria se l’emportés un especialista com el Demetrio, i més després de rebre un sospitós bidó des del cotxe auxiliar... no cal dir res més. Per darrera el Reportero faria segon mentre el Pavón signava la tercera plaça abans que arribés la resta del grup d’un en un.

I la setmana que ve, darrera sortida a les 8 del matí, i més emoció impossible.

Inici de les Estenalles

Així de bé pujava el Salva al principi

Així va acabar fen "ziga zaga"

RESULTATS: