SORTIDA 26: COLLBATÓ II

Hi ha algú que diu que quan la temperatura baixa dels 15 graus és hora de guardar la bicicleta. Si això és cert, és moment d'anar pensant en canviar d'hàbits per a les properes setmanes, ja que aquest passat diumenge van començar a escoltar-se com picaven les dents unes amb les altres a primera hora del matí. Tot i això, 10 van ser els valents que van desafiar les gèlides temperatures, sabedors potser que les rampes de l'Alt de Rellinars els farien entrar en calor una estona després. Abans, però, calia pujar fins als 4 Vents, on els participants en aquesta sortida van veure com els avançaven un parell de tortugues abans de la traca final, quan la gran esperança de la colla, el Rubén, posava la cinquena marxa, sense comptar que el Reportero, a aquelles hores del matí, encara tenia forces per agafar-lo i superar-lo. Per darrera el Pavón, el Jaume i el Xarly es repartien la resta de punts.

Un cop coronat el primer alt de la jornada, descens cap a Ullastrell primer, i cap a Olesa després, per buscar el camí que portaria el grup al restaurant de Collbató, aquell que fa dos anys que està en venda però que, amb el fred que corre per allà, ningú es vol quedar. I sinó que li diguin al Xarly i al Rubén cada cop que s'obria la porta... Allà les típiques truites, els típics ous amb panceta del Paco, el típic Cacaolat del Rubén, la típica ampolla d'herbes que arriba plena i marxa gairebé buida... i la típica discusió iniciada pel Bravo sobre si cal fer puntuacions o no... En el decurs dels cafès també van haver-hi ofertes al Demetrio per donar-li un cop de mà a la Xallenge... però ell no va voler negociar i després se'n penediria...

De nou a la carretera, el destí era Castellbell i el Vilar, inici del sector que havia de portar el grup fins a Terrassa. A l'entrada a Monistrol, però, aturada obligada per veure passar unes 3.000 motos que anaven a veure a la Moreneta... de fet, si no arriba a ser per aquest fet, a les 12 hauríem estat a casa...

A la sortida del sector, el Rubén no va tenir ni l'educació d'esperar a que tothom comencés a pedalejar que ja havia marxat. Darrera seu va anar el Reportero, i per darrera es va imposar el ritme de caça amb el líder, l'aspirant, el Bravo i un Jaume, que sense el Corbera, tenia més llibertat de moviments que mai. Per davant el forat cada vegada es feia més gran, i a la sortida de Rellinars el Rubén marxava sol cap a la victòria, que aconseguiria amb un aventatge important sobre el Reportero. Per darrera el Demetrio era tercer, per davant del líder Pavón, del Jaume i del Bravo.

La setmana que ve cap a Bigues, en la penúltima sortida puntuable de l'any, a l'espera que, com a mínim, no faci fred.

 RESULTATS: